• FEM ROBÒTICA!

sopar 2
El dia 26 de maig de 2017 passarà a la petita i humil història de l’Apiària amb nostàlgia. Les abraçades, les exclamacions, els retrobaments, els crits de joia, els somriures i les cleques van omplir tota la jornada.
Efectivament, la nostra escola ha complert cinquanta anys. Una commemoració d’aquestes dimensions no pot passar per alt i, efectivament, ha estat un any ple d’activitats, des de l’acte més cerimonial del dos d’octubre amb els pares fundadors de l’escola fins aquest darrer divendres.


Divendres, doncs, a les set de la tarda l’Apiària obre les portes. Poc a poc comencen a entrar els estudiants, no els actuals, nens i nenes, nois i noies, sinó els de deu anys enrere, els de vint anys enrere, els de trenta, els de quaranta, els de cinquanta. Només entrar se’ls obsequia amb una copa de cava i un breu berenar. Els exalumnes comencen a rondar pel pati i s’entretenen buscant-se en els plafons plens de fotografies. Els amics retroben els amics, comencen a formar-se grups. Quant de temps? On t’estàs? Encara treballes de...?
Alguns pugen a les classes, seuen en els pupitres, rememoren velles experiències, fan broma amb els mestres.
Una hora després, un munt de gent abandona el recinte de l’escola i fa via cap a la nau Sanahuja. El restaurant La Cantina l’ha decorat i preparat com en les millors ocasions. Tot és molt bonic, decorat amb llums, un petit escenari... Els comensals van entrant, passen per recepció on se’ls indica quines són les seves taules. Els grups són de dotze o quinze, agrupant dues o tres promocions. A mesura que les taules s’omplen, es fa la foto de grup i tothom ocupa els seus seients.
Al sopar assisteixen vora quatre-centes persones: tots els mestres actuals, un nombre equivalent d’antics mestres i uns tres-cents cinquanta exalumnes. La festa és colossal, emocionantíssima. Arribat un punt, la directora, la Montserrat Ramon, puja a l’escenari i dedica un emocionat discurs a tots els assistents. Després comença el sopar.sopar

Un exèrcit de cambrers circulen per la sala duent l'entrant. Les converses reviuen a les taules, companys amb companys, els d'una generació amb la següent, mestres actuals amb els passats... Segon plat... La Montserrat Ramon torna a pujar a l'escenari, cal bufar les espelmes, cinc que simbolitzen les cinc dècades. Després més discursos, com el d'en Jaume Borràs, antic alumne de l'escola i actual professor. És un discurs desenfadat, amb bromes i guinyades d'ull. Més tard l’actual alcalde, senyor Jordi Llopart, també pronuncia unes paraules. Abraçada entre la Montserrat Ramon i l’alcalde i algunes llagrimetes.
Els assistents s'acaben les postres i es prenen els cafès i, a continuació, es posa a la venda el llibre editat per la pròpia escola amb la seva història. I, mentrestant, més fotos i més abraçades i més riures.
Comença la música. Dos discjòqueis obren foc amb clàssics dels vuitanta. Excel·lent. Aviat la ballaruga remou la sala i qui més qui menys es marca uns passos de ball. La festa s'allarga alegrant la nit. Són les dues, les tres de la matinada. La gent poc a poc va sortint. L'últim tanca vora les quatre.
Ha estat una festa meravellosa que ha injectat energia a tothom que l'ha viscuda. Molt bé, Apiària. Bona nit. Descansa una mica. Has complert cinquanta anys, en comencen cinquanta més.


 

 

A què es dediquen alguns dels nostres exalumnes?

Exalumnes

Durant el curs 2016-17 l'Apiària va fer diferents actes per a la celebració dels seus 50 anys. Coneix les activitats dutes a terme.

50 Anys